I CELTS CJARGNEI

Al jere vivôr dentri di nô

lis âfs e cirivin gnûfs aiars.

Ve mo, o disevin, i viaçs

il mâr, e la isule verde.

Daûr dai alts spielis de gnot

fumatis di otom

e rompin a plen pes valadis,

la nêf atente pai pas.

ce facile stragje di cjanis

a grums a colavin i zilios

ros lunc vie i cjastelîrs.

Jerin contraris i dius.

La vite o invocà cun passion

umane lidrîs vent piardût.

La ore ca sablis imensis

l’aiar ferissin, pui dolç.

Ma vuatris oms biei distudâts

par man di supiarbie, pietât

cjatarês, e dongje il merêt

un sium lungjissim di tiere.

2: cirivin gnûfs aiars, si sint il rivoc des migrazions dai popui Indoeuropeans ae concuiste di un lôr sît, tant che âfs.

4: isule verde, la Irlande, la tiere ultime tocjade dai Celtis, celtiche inmò in dî di vuê.

5: spielis, plurâl iregolâr di spieli (spiei).

6: zilios, par zîs, lis plantis a son chi simbul des vitis dai zovins çoncjadis des tantis vueris fra popui te Europe viere: chi di fat a son ros tant che il sanc e no blancs.

11: cjastelîrs, struturis insediativis antighis difindudis di alts rivâi di tiere, dispès in Friûl a tornin ae Ete dal Fier e duncje il poete ju ricognòs tant che celtics.

15: vent, forme di gjerundi iregolâr di vê par vint.

16: ca, forme secondarie par che.

20: merêt, broili o boschete di miluçârs: il miluç al è in putropis culturis, e in mût specific in chê celtiche, simbul di regalitât, salût, fertilitât e vite, si lu cjate une vore dispès in chel altri mont a significâ la eternitât de vite ancje daspò de muart.

No comments: