I PUIERIS MORGENGABE TRA IL CUAR MATÂTS E L’ALTÂR

Dai prismas di Dieç jù malins,

divore i cjavai ongjarês;

cu lis cjochis locomotivis

“Solvit saeclum in faliscja”

pinessis si ingropin e nûi.

E fibris di Timp roseât.

Al sdrume las sieras dai ebans

“Tuba mirum spargens sonum”

sflurissin lis rosis di levre

si sustin di muart i sants Vuairs

e lozis di pôi redrosâts.

“Per sepulcra regionis”

lune fiere, viar di ram,

la aghe à scaiis, la jerbe spadis.

Ma ce assalts di taurs sui pas.

“Ungulatae cruces prodeunt”

cîl si sglonfe, sassin neri,

tosseade la lune di fosfar.

Si svenin a planc i mosaics.

“Cuius latum vulneratum”

Vie a scjas par ogni pont

di mil colps lis traietoriis.

Voi e tombis di arbe amare.

“Coepit pavere et taedere”.

In alt si sbregavin i spazios

i sglonfs apotems son crevâts

el plomp si ferìs pai pedrâts.

“Mors stupescit, luna, luna”.

Trê agnui di sede e carton

e plein i linçûi des lôr alis.

E sfuarcin i siei quileiês.

“Apud aquas marcjât vieri”

In albis Sacîl al abiure.

La Cjargne çavarie pes monts.

Fumate di puinte si cjape

Transiit me praesente spiritus

E sù pes cinc plaiis dai cristai

frontadis lis assissis dai vues.

Li arteriis christ i sens di une maserie.

“Tam mirandam majestatem”.

El cret cjantonâl a traviars

a Udin el mont ‘l è finît.

Gjitons a disperin i muarts,

“Dentri criptas venzonesis”

un requie vignive dal alt:

oh, vôs profonde che creave il mâr!

Brentanis son za gratacîi

“In supremo carnis impetu”

I tets e sgagnivin di cjans

‘l vuessari blastemin i cuarps.

O vile cjoche pes foibis

“Christ, ma Christ, ma Christo Dio!”

pes cromis dai prâts a Davaste.

Fêl di grignon e di aniç.

Lis rostis dal sanc son sclopadis

E sfrent el vivôr di wulfenie,

partide di cjartis piardude.

Come nâf al salpe il Friûl

ai grancj cimiteris di sâl:

un ses infinît al è il mâr!

Cjar tradide de cjalcine

minerâl e crît rabiôs.

El vintri di muart avoli

tentin dêts palpons di Gjespui.

Dai padins e resurive

aghe fine di Nevescule

e narants di scûr di bosc.

Tiare d’urto di mil popui,

no justizie, libertât.

Confutati maledicti

Liturgjiis di grisp açâr

A dividi venis vertebris.

Tradiment di muse a cubo,

di mil cuars je la coride;

furôr-odi romp pes gravis

olmes ossidos.

Corot el lat e la flôr

violât el ses de citât.

Frutis l’agnus dei al cuel

su plats di aur lis nêfs puartait.

Sassins deputâts di rivieris

berdeis di voi scûrs di anemâl

in gjonde di sedis Beanis!

Sclagnis machignis di scrivi

mi niavin tai çarviei

Une orchestre di sassofars.

Ce agunie blancje di alighis!

E dal nestri sanc ce fâstu.

Morgengabe, leteralmentri regâl di matine, dal doman, la dote dade dal nuviç gjermanic ae nuvice daspò de prime gnot.

1: prismas di Dieç malins, poligons di tîr.

2-3: il progrès che al mangje cui gnûfs mieçs, lis locomotivis, chei di une volte, i cjavai, che pal solit in Friûl a jerin di raze ongjarese.

4: i viers in corsîf a son citazions dal latin, pal solit biblichis, intierçadis cun tiermins furlans o gaelics par pandi la stratificazion e contaminazion di popui e lenghis in Friûl. Solvit saeclum in faliscja, il secul si sfante tal fûc.

8: Tuba mirum spargens sonum, la trombe di vuere che e slargje un strani sunôr.

11: Vuairs, furlanizazion poetiche di putrops sants martars Galês (Gwawr, Gweirryd, Gweinerth, Gwen, Gwenan e altris), che chi a pandin ducj i martars de glesie furlane e celtiche.

12: Per sepulcra regionis, traviers dai sepulcris de regjon.

16: Ungulatae cruces prodeunt, svastichis a vegnin indevant.

20: Cuius latum vulneratum, che il so flanc ferît.

24: Coepit pavere et taedere, al tache a vê pôre e a ingomeâ.

apotêms, forme iregolâr par apotemis.

28: Mors stupescit, luna, luna, la muart e fâs stupî, lune, lune.

31: siei quileiês, par sigjîi aquileiês.

32: Apud aquas marcjât vieri, dongje des aghis Marcjât Vieri.

36: Transiit me praesente spiritus, spirt al passe intant che o soi inmò.

40: Tam mirandam majestatem, autoritât cussì mirabile.

43: Gjitons, disledrosâts.

44: Dentri criptas venzonesis, dentri tes capelis di Vençon.

48: In supremo carnis impetu, tal massim sfuarç de cjar.

56: sfrent, copât, sdrumât, distudât.

58-59: metafore de soference cence fin de migrazion furlane.

64: palpons, al è chi atribût, par sporc, pervers.

81: riferiment ai Savorgnans che a faserin jentrâ i Venezians, tradint il Friûl dai patriarcjis.

86: sassofars, par sassofons.

No comments: