Jerin i dîs dal cuint mês,
i dîs dai flauts e des rosis,
mi ricuardi come jêr.
I toi pas lizêrs sul troi.
Gjolditi chiste tô vite, sù gjolt
lis zoiis e i liûts e i ros lavris di amant.
Belen tal à dite, une vite ti è dade,
tu, savi, dal miôr simpri jemple la cope.
Se o bêf a la cope o a une blancje muse,
muinis suturnis, ce pronts a dâ sot!
Vuatris si sa che o spietais il Copîr
che il vin al presenti di crei dal Amôr.
E tu incoronât di zoiis, biel copîr,
speristu pui che li rosis e li arbis?
Fin che tu incjantis ferbint il zardin
Puartimi il vin e un flaut ros, biel copîr!
Se i nestris vons celts dai verts cjastelîrs
jevassin a jodi il mont simpri gnûf
oressin il liût, oressin il vin,
oressin la muse di blancje fantate.
Al comparìs tes placis,
inmò un rumôr di polvar
e un cjan che al talpine lunc i mûrs.
Lu ricognòs el arbul, lis pieris,
e lis cjolsis antighis.
Beltine, non irlandês de fieste sacre dal prin di Mai, la metât dal an celtic. Ancjemò in dì di vuê in Friûl a sorevivin lis antighis cerimoniis dal Mai;
2: rosis, pal Mai i zovins si disin il lôr amôr midiant di rosis lassadis sul barcon des morosis. Il riferiment al torne al v. 14;
3: jêr, iregolâr par îr.
25: cjolsis, forme arcaiche par cjossis.
No comments:
Post a Comment